La majoria dels trastorns mentals i emocionals són difícils de diagnosticar i identificar de bones a primeres, ja que els símptomes solen manifestar-se de forma gradual i sovint es confonen amb el desgast o l’estrès del dia a dia. Per aquest motiu, el més recomanable és establir una rutina de revisions mensuals i, sobretot, portar un diari personal.

Com que tothom pateix una crisi existencial, algun cop a la vida d’aquells moments de qüestionament vital sobre el sentit de tot plegat, tenir un registre escrit facilita enormement la tasca de diferenciar una fase passatgera d’un trastorn real. Narrar les teves experiències et permetria adonar-te del que està malament de manera més objectiva, ja que en escriure prens una distància emocional que t’ajuda a identificar patrons de conducta, pensaments circulars o canvis en l’estat d’ànim que, d’una altra manera, passarien desapercebuts.

Aquest exercici de journaling no només serveix com a eina de detecció precoç, sinó que actua com un mecanisme d’externalització per buidar la ment i reduir la pressió interna. En aquestes revisions mensuals, és fonamental avaluar aspectes clau com la qualitat del son, els canvis en l’alimentació, el nivell d’aïllament social o la persistència de pensaments negatius. En definitiva, portar la teva pròpia narrativa t’ajuda a deixar de normalitzar el patiment i a buscar ajuda professional abans que un estat emocional transitori es converteixi en una patologia crònica.